Els banys de Sant Sebastià

Fullejant el llibre La Barcelona de Roisin dedicat a aquest conegut fotògraf francès que retratà la Barcelona del tombant de segle he descobert un espai per a mi desconegut i realment molt interessant: els Banys de Sant Sebastià.

Inaugurats al 1928 en plena Barceloneta, el denominat Balneario San Sebastià, popularment conegut con banys de Sant Sebastià, foren uns dels banys més emblemàtics de la ciutat i els primers en acceptar persones dels dos sexes al mateix recinte.

Aquest emblemàtic recinte va ser dissenyat per l’arquitecte modernista Antoni Millàs, creador també del Casino del mateix nom, i a jutjar per les imatges va gaudir de gran popularitat com exemple de la Barcelona moderna plenament integrada al segle XX que poc després desapareixeria amb l’arribada de la Guerra Civil.

Una estampa vintage de les que no estaria malament recuperar  en aquest últims temps veient projectes urbanístics com el hotel W i que mostra que lo popular no té perquè estar renyit amb lo modern.

En l’actualitat als antics Banys de Sant Sebastià podem trobar el Club Natació Atletic Barceloneta.

Article original a mrdomingo.com: http://mrdomingo.com/2010/07/08/los-banys-de-sant-sebastia-de-barcelona/

El Parthenon Masriera, un temple grec al ben mig de l’Eixample

Una de les construccions més sorprenents que ens podem trobar avui en dia a Barcelona és un temple d’estil grec instal·lat al ben mig de l’Eixample, el denominat Parthenon Masriera i inaugurat el 1884.

El temple, que encara es pot veure, està situat al carrer Bailén, 72 i fou un encàrrec del reconeguts orfebres barcelonins Masriera a l’arquitecte Josep Vilaseca, conegut per ser el creador d’un altre edifici neoclàssic emblemàtic com és l’Arc de Triomf.

Els germans Masriera, Josep i Francesc, havien aconseguit consolidar el negoci de joieria que havia iniciat el seu pare i des de 1872 comptaven amb un esplèndid establiment al carrer Ferran, la gran arteria comercial de l’època. Però a més de la joieria la gran passió dels germans Masriera era la pintura, afició a la que es van dedicar amb fruïció un cop aconseguida una posició benestant amb el negoci de la joieria. En aquest anys van aconseguir força èxit entre l’alta burgesia catalana fins al punt d’exposar a la mítica Sala Parés. això els va animar a disposar del seu propi espai expositiu que servis alhora de estudi i sala d’exposicions per les seves pintures.

Vilaseca que havia passat llargues hores dibuixant edificis clàssics durant els seus viatges per Roma i Atenes, va dissenyar un temple pròstil, hexàstil i corinti, sobre un gran basament i amb un entaulament que incorporava un frontó triangular sense esculpir. Una petita delícia arquitectònica en mig d’una Eixample en ple procés d’urbanització.

El temple-estudi aviat es va convertir en un temple de les Belles Arts on els germans Masriera hi mostraven les seves col·leccions de peces exòtiques i orientals. Però aviat el seu classicisme i rigidesa artística va anar defallint al temps que emergia un nou estil artístic modern i innovador de la mà d’Els Quatre Gats.

Tot i això el temple Masriera es va reconvertí gràcies a l’acció d’un dels hereus, Lluis Masriera, que s’havia convertir en un dels millors joiers del art noveau europeu destacant pels seus refinadissims esmalts pliqué-à-jour. Lluis Masriera va transformar l’antic estudi primer en un dels millors tallers d’or i plata d’Europa i posteriorment en museu. Al temple encara li quedaria una última guspira d’esplendor quan al 1932 es va transformar en el TeatreStadium, fins als nostres dies on romà com una curiosa relíquia arquitectònica deliciosament fora de context.