La Taula de Canvi de Barcelona, el primer banc públic d’Europa

Ara que està tant de moda parlar de banc públics, convé recordar que el primer banc públic de la història europea es va fundar a Barcelona al 1401, uns anys abans que a Gènova, capital econòmica de l’Edat Mitjana, es possés en funcionament el Banc de Sant Jordi (1409).

El 20 de gener de 1401 s’inaugurava la Taula de Canvis i Comuns Dipòsits de Barcelona al número 10 del carrer Canvis Vells cantonada amb el Carrer del Consolat, just al davant de la Llotja de Barcelona. Aquesta institució, ideada per Guillem-Ramon Colom (de família Colom que Jordi Bilbeny relaciona amb el descobridor d’Amèrica) i  Miquel Roura, es va crear com a suport per la hisenda municipal i eina per dotar de recursos de crèdit per ús exclusiu de la ciutat.

Una de les principals tasques inicials de la Taula va ser gestionar  l’amortització del deute municipal — molt gran en aquella època – i gestionar diferents impostos municipals per tal de poder abastir la ciutat de prou blat i carn. Posteriorment, al 1413 també es va convertir en dipositària i gestora dels fons de la Generalitat i en el principal valedor del canvi de moneda tant necessari en les transaccions comercials de la poca.

Tot i que pugui semblar agosarat, els paral·lelismes amb la nostra actualitat són sorprenents: els ciutadans van veure en la Taula una manera segura de resguardar els seus dipòsits (garantits per l’Ajuntament) després que els últims anys del segle XIV molts bancs privats caiguessin en sonades fallides al arriscar massa els diners dels seus confiats clients.

Tal va ser l’èxit d’aquesta nova institució econòmica que en els propers anys se’n van obrir d’altres taules a diferents ciutats de la Corona d’Aragó com Mallorca, València, Girona, Tarragona, o Cervera.

Més informació: