La fotografia eròtica d’Antoni Esplugas

wunderpic.404

Antoni Esplugas Puig (Barcelona, 1852-1929) és un dels primers fotògrafs catalans professionals. Va treballar com a retratista en un dels estudis més populars del segle XIX a Barcelona, i el seu arxiu va comptar amb més de 30.000 fotografies que abracen des de paisatge i arquitectura fins a les belles arts i la fotografia de l’alta societat, però allò que el fa destacar sobre la resta és la seva magnífica obra eròtico-artística.

Va néixer en el si d’una família vinculada al món de les arts: el seu pare era pintor i regentava una acadèmia de dibuix a Barcelona. El 1876 Antoni Esplugas va obrir el seu estudi al casc antic de la ciutat. Després de traslladar-se diverses vegades durant els anys següents, es va instal·lar definitivament al passeig de Gràcia 115. des de bon principi de la seva carrera va destacar per les seves innovacions tècniques: el 1881 va rebre la Creu d’Isabel la Catòlica pel fet d’haver obtingut unes fotografies instantànies en un quart de segon, i set anys més tard va rebre una medalla d’argent de l’Exposició Universal de Barcelona perquè havia fet la primera fotografia aèria de l’estat espanyol des d’un globus aeri.

Les seves sèries de fotografies eròtiques també el van fer molt conegut no sol entre els aficionats a la fotografia, sino en les classes populars que eren els grans consumidors de les postals eròtiques que van causar furor a finals del segle XIX i principis del XX. Gràcies als registres que Antoni Esplugas va fer de la seva obra, sabem que fotografies de nus femenins es comercialitzaven al seu estudi sota l’etiqueta de “composició lliure” (eròtica). Aquest tipus de fotografia també es venia als cafès i a les sales de varietats amb tant d’èxit que, segons alguns estudiosos, a principis del segle XX Barcelona es va convertir en un gran centre de producció de postals pornogràfiques, i fins hi tot es diu que l’artista Pablo Picasso va comptar amb diverses fotografies de nus eròtics d’Antoni Esplugas com a imatges de referència i inspiració en la seva famosa obra “Les senyoretes d’Avinyó”.

La seva producció en aquesta matèria serà molt abundant i d’importància capital per a la història de la Fotografia a Catalunya.

Deixa un comentari