El Palau de les Belles Arts fou construït per l’Exposició Universal de 1888 i estava situat davant del Parc de la Ciutadella. Ara ja no queda res d’aquest excepcional i polifacètic edifici ja que va ser completament demolit poc després de la Guerra Civil després de ser destrossat per les bombes de l’aviació feixista italiana.
El seu impressionant saló central fou testimoni el 20 de maig de 1888 de la inauguració de l’Exposició per part de la reina regent Maria Cristina i un noiet que s’acabaria convertint en Alfons XIII. Des de llavors va ser escenari de festes, congressos i concerts, i fins hi tot va ser la primera seu (1891-1915) del Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona que anys més tard s’acabaria convertint en Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Obra de l’arquitecte August Font, autor juntament amb Josep Oriol Mestres de la façana neogòtica de la Catedral de Barcelona, l’edifici tenia una planta rectangular i feia 91 x 50 metres, en gran part ocupats pel Gran Saló de la Reina Regent amb 2.000 metres quadrats de superfície. Allí s’hi van celebrar entre moltes edicions dels Jocs Florals, actes tant diversos com la inauguració oficial de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears (“La Caixa“) el 16 d’abril de 1904, el congrés de Solidaridad Obrera on es va fundar la CNT al 1910 o la primera edició del Saló de l’Automòbil de Barcelona el 1919.
Desgraciadament les autoritats feixistes van decidir enderrocar el que quedava de l’edifici el 1942 per vendre’n el ferró de l’estructura i aprofitar el solar per construccions banals. Suposem que els record dels actes declarament catalanistes i sindicalistes que s’hi varen celebrar eren un altre raó més que convincent.
La Barcelona Vintage 