La Guerra Civil a Barcelona

Agusti-Centelles-Guerra-Civil-Nueva_TINIMA20111003_0337_18

 

La Guerra Civil espanyola és un esdeveniment primordial en la nostra història contemporània de la que a poc a poc ens estem quedant orfes de testimonis. El temps passa i la memòria es va perdent al mateix temps que van desapareixent molts dels personatges van poder sobreviure a aquesta terrible guerra.Per aquest motiu retrobar documents excepcionals com el que avui comentarem és un exercici històric de primer ordre.

Per casualitat, recentment vaig trobar a TVE A la Carta una sèrie documental extraordinària sobre la Guerra Civil a Catalunya emesa pel segon canal de TVE durant l’any 1984. Es tracta d’una sèrie de 8 breus documentals de 25 minuts que repassen els fets succeïts durant la Guerra Civil a Catalunya en un gran exercici de documentació i divulgació històrica.

En aquesta sèrie anomenada ‘La Terra i la cendra‘ podem escoltar els testimonis directes de grans personatges que visqueren de ben aprop els principals esdeveniments de la batalla tant al front com a la reraguarda. Només el capítol inicial de presentació ja és un autèntic espectacle: el presentador entrevista a plató ni més ni menys que al fotògraf Agustí Centelles, el cartellista Carles Fontseré i al periodista Josep Maria Lladó.

Captura de pantalla 2015-02-01 a la(s) 12.22.27

En el documental es relaten els fets més destacats de la guerra a Catalunya, sovint bastant desconeguts pel públic general. La Guerra Civil va ser un terrible enfrontament fratricida que va deixar un cruenta petjada en la vida de la gran majoria d’habitants del país i especialment a la ciutat de Barcelona.

La realitat de la guerra a la rereguarda amb els continus enfrontaments entre el dèbil govern de Lluís Companys, amb els anarquistes primer i els comunistes després, l’eterna rivalitat entre Govern central i Generalitat, les temibles txeques comunistes, l’anticlericalisme inicial, etc. Són elements importants també i sovint menystinguts que convivien amb una realitat social extraordinària de capacitat de superació dels catalans en els terribles bombardejos italians, la contínua mortaldat de la guerra, la impressionant organització laboral del cooperativisme, la gana i la desesperació.

Però el documental també ofereix llum i dona paraula als desconeguts Terços de requetès catalans que lluitaren amb els nacionals formant prop de 2.000 homes. El paper protagonista de Frederic Escofet, Comissari General d’Ordre Públic, en el fracàs de la revolta a Barcelona al juliol de 1936. Els terribles i incomprensibles Fets de maig del 37, amb la guerra civil interna entre Generalitat, PSUC i UGT contra els anarquistes de la FAI, la CNT i el POUM. I l’ofensiva final i desesperada de les forces republicanes en la mítica batalla de l’Ebre, amb diferència la més dura de la guerra i que es va viure dins del nostre territori.

Com dèiem, un document excepcional, en molts casos narrat en primera persona i amb un fons documental d’imatges extraordinari que ens permet apropar-nos d’una manera inèdita a la duríssima realitat de la Guerra Civil a Catalunya.

Viurem amb imatges de l’època els primers dies de la revolta a Barcelona, les barricades, la sortida de la ciutat de les primeres columnes de milicians, la vida cultural a la Barcelona assetjada, els fets de maig del 37, la difícil convivència a la ciutat entre el Govern de la Generalitat i el Govern central traslladat a la capital catalana a l’octubre del 37, el cooperativisme industrial adaptat a la guerra, els brots anticlericals, la violència interna entre faccions, etc.
La Terra i la cendra – Capítol 1
La Terra i la cendra – Capítol 2
La Terra i la cendra – Capítol 3
La Terra i la cendra – Capítol 4
La Terra i la cendra – Capítol 5
La Terra i la cendra – capítol 6
La Terra i la cendra – Capítol 7
La Terra i la cendra – Capítol 8

La Taula de Canvi de Barcelona, el primer banc públic d’Europa

Ara que està tant de moda parlar de banc públics, convé recordar que el primer banc públic de la història europea es va fundar a Barcelona al 1401, uns anys abans que a Gènova, capital econòmica de l’Edat Mitjana, es possés en funcionament el Banc de Sant Jordi (1409).

El 20 de gener de 1401 s’inaugurava la Taula de Canvis i Comuns Dipòsits de Barcelona al número 10 del carrer Canvis Vells cantonada amb el Carrer del Consolat, just al davant de la Llotja de Barcelona. Aquesta institució, ideada per Guillem-Ramon Colom (de família Colom que Jordi Bilbeny relaciona amb el descobridor d’Amèrica) i  Miquel Roura, es va crear com a suport per la hisenda municipal i eina per dotar de recursos de crèdit per ús exclusiu de la ciutat.

Una de les principals tasques inicials de la Taula va ser gestionar  l’amortització del deute municipal — molt gran en aquella època – i gestionar diferents impostos municipals per tal de poder abastir la ciutat de prou blat i carn. Posteriorment, al 1413 també es va convertir en dipositària i gestora dels fons de la Generalitat i en el principal valedor del canvi de moneda tant necessari en les transaccions comercials de la poca.

Tot i que pugui semblar agosarat, els paral·lelismes amb la nostra actualitat són sorprenents: els ciutadans van veure en la Taula una manera segura de resguardar els seus dipòsits (garantits per l’Ajuntament) després que els últims anys del segle XIV molts bancs privats caiguessin en sonades fallides al arriscar massa els diners dels seus confiats clients.

Tal va ser l’èxit d’aquesta nova institució econòmica que en els propers anys se’n van obrir d’altres taules a diferents ciutats de la Corona d’Aragó com Mallorca, València, Girona, Tarragona, o Cervera.

Més informació:

Retrofotografia de la Barcelona perduda

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha acollit els últims mesos una exposició molt curiosa on s’ha fet un exercici de retrofotografia superposant sobre imatges actuals fotografies antigues de llocs ara desapareguts.

La iniciativa neix d’un projecte de taller de retrofografia organitzat l’any 2010 per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona en col·laboració amb Arqueologia del Punt de Vista i que va impartir el prestigiós fotògraf nord-americà Mark Klett. En la mostra es podien veure les dues fotografies panoràmiques que Mark Klett va realitzar des de Montjuïc i els diversos treballs que van fer els fotògrafs assistents al seu taller: John Frederick Anderson, Pedro Arroyo, Isabel Codina de Pedro, Marta García Hoyos, Isidre Santacreu, Javier Sardà, Manuel Serra i Laura Viñals.

Destaquem especialment les excepcionals retrofografies de Pedro Arroyo al seu projecte “Barcelona desaparecida“.

Xavier Miserachs, Barcelona en blanc i negre

Quan Barcelona començava a despertar del llarg malson que havia suposat la dolorosa i gris postguerra espanyola, hi va haver un fotògraf que va decidir plasmar aquesta nova ciutat que renaixia de les seves cendres amb la cruesa i l’autenticitat del blanc i negre. En un moment en que la pel·lícula en color estava de moda i el technicolor feia les delícies dels cinèfils, Xavier Miserachs, va decidir iniciar el projecte d’un llibre “a la antiga“, Barcelona blanc i negre (Aymà Editora, 1964), una obra que li portaria a realitzar més de 7.000 fotografies de la ciutat en poc més de dos anys.

Es tracta d’un document excepcional que inclou una selecció de 371 fotografies de Miserachs i textos de l’historiador Josep Maria Espinàs i un pròleg de Joan Oliver (el poeta Pere Quart). En elles veiem una Barcelona encara gris i pobre però que comença a rebre ingents quantitats d’immigrants atrets per la recent segona industrialització que està visquen Catalunya, edificis aixecant els seus esquelets, un parc d’automòbils cada cop més gran, i tot això combinat amb vetustes xemeneies que encara fumegen i escenes de pobresa esfereïdores.

Un testimoni d’una Barcelona ja desapareguda que, per sort, ara podem tornar a gaudir gràcies a que la col·lecció del Fons Xavier Miserachs ha col·locat moltes d’aquestes imatges al Flickr de l’Arxiu del Macba. També és molt recomanabledonar-li una ullada a la sèrie Costa Brava Show un altre dels seus projectes de fotollibre centrar aquest cop en la costa nord catalana.

El Fons Xavier Miserachs, actualment en procés de catalogació, compta amb uns 60.000 negatius, 20.000 transparències de diversos formats i 2.500 fulls de contacte que comprenen més de 44 anys de carrera professional desenvolupats entre 1954 i 1998. Els seus continguts passaran a consulta pública en els propers mesos. Estarem alerta.

http://www.flickr.com/photos/arxiu-macba/sets/72157626024286022/