El daguerreotip de Barcelona al 1839: la primera fotografia feta a Espanya

El 7 de gener de 1839 es va presentar a l’Acadèmia de les Ciències de París un invent que revolucionaria el món: el daguerreotip de Louis Daguerre. Naixia la fotografia i dos catalans estaven a París per admirar tan sorprenent innovació. Pere Felip Monlau, metge i corresponsal de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona a l’Acadèmia francesa, i Ramón Alabern Casas, prestigiós gravador, van quedar absolutament aclaparats davant tan gran innovació tècnica, i aquest últim no va dubtar un moment en comprar-ne un dels primers aparells que va sortir a la venda a París. Després d’aprendre la tècnica, al costat del seu amic Felip Monlau van tornar a Barcelona i van aconseguir convèncer l’Acadèmia de les Ciències perquè comprés l’aparell. Amb ell es faria el 10 de novembre de 1839 la primera fotografia d’Espanya, una vista de la Plaça de la Constitució (avui Pla de Palau) a Barcelona, tot just 4 mesos després que Daguerre presentés el seu aparell.

Ramon Alabern va vendre un dels 200 primers daguerreotips que es van comercialitzar a la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona que, miraculosament, encara ho conserva. Tot just una dotzena d’aquests aparells queden al món i pocs preserven totes les parts intactes, fins i tot ampolles de productes químics i altres estris com aquest. Ara la Reial Acadèmia de les Ciències de Barcelona ha restaurat totalment l’aparell que pot visitar-se a les seves instal·lacions. Una oportunitat única per presenciar un dels invents més revolucionaris de la tecnologia moderna i un espai únic al ben mig de les Rambles. Malauradament el primer daguerreotip que es va prendre a Espanya s’ha perdut, encara que per sort encara tenim amb nosaltres aquest primer aparell amb el qual es va prendre la primera fotografia dels milions i milions de fotografies que rebrà la ciutat de Barcelona en més de 175 anys.

 

 

La fotografia eròtica d’Antoni Esplugas

Antoni Esplugas Puig (Barcelona, 1852-1929) és un dels primers fotògrafs catalans professionals. Va treballar com a retratista en un dels estudis més populars del segle XIX a Barcelona, i el seu arxiu va comptar amb més de 30.000 fotografies que abracen des de paisatge i arquitectura fins a les belles arts i la fotografia de l’alta societat, però allò que el fa destacar sobre la resta és la seva magnífica obra eròtico-artística.

Retrofotografia de la Barcelona perduda

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha acollit els últims mesos una exposició molt curiosa on s’ha fet un exercici de retrofotografia superposant sobre imatges actuals fotografies antigues de llocs ara desapareguts.

La iniciativa neix d’un projecte de taller de retrofografia organitzat l’any 2010 per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona en col·laboració amb Arqueologia del Punt de Vista i que va impartir el prestigiós fotògraf nord-americà Mark Klett. En la mostra es podien veure les dues fotografies panoràmiques que Mark Klett va realitzar des de Montjuïc i els diversos treballs que van fer els fotògrafs assistents al seu taller: John Frederick Anderson, Pedro Arroyo, Isabel Codina de Pedro, Marta García Hoyos, Isidre Santacreu, Javier Sardà, Manuel Serra i Laura Viñals.

Destaquem especialment les excepcionals retrofografies de Pedro Arroyo al seu projecte “Barcelona desaparecida“.

Xavier Miserachs, Barcelona en blanc i negre

Quan Barcelona començava a despertar del llarg malson que havia suposat la dolorosa i gris postguerra espanyola, hi va haver un fotògraf que va decidir plasmar aquesta nova ciutat que renaixia de les seves cendres amb la cruesa i l’autenticitat del blanc i negre. En un moment en que la pel·lícula en color estava de moda i el technicolor feia les delícies dels cinèfils, Xavier Miserachs, va decidir iniciar el projecte d’un llibre “a la antiga“, Barcelona blanc i negre (Aymà Editora, 1964), una obra que li portaria a realitzar més de 7.000 fotografies de la ciutat en poc més de dos anys.

Es tracta d’un document excepcional que inclou una selecció de 371 fotografies de Miserachs i textos de l’historiador Josep Maria Espinàs i un pròleg de Joan Oliver (el poeta Pere Quart). En elles veiem una Barcelona encara gris i pobre però que comença a rebre ingents quantitats d’immigrants atrets per la recent segona industrialització que està visquen Catalunya, edificis aixecant els seus esquelets, un parc d’automòbils cada cop més gran, i tot això combinat amb vetustes xemeneies que encara fumegen i escenes de pobresa esfereïdores.

Un testimoni d’una Barcelona ja desapareguda que, per sort, ara podem tornar a gaudir gràcies a que la col·lecció del Fons Xavier Miserachs ha col·locat moltes d’aquestes imatges al Flickr de l’Arxiu del Macba. També és molt recomanabledonar-li una ullada a la sèrie Costa Brava Show un altre dels seus projectes de fotollibre centrar aquest cop en la costa nord catalana.

El Fons Xavier Miserachs, actualment en procés de catalogació, compta amb uns 60.000 negatius, 20.000 transparències de diversos formats i 2.500 fulls de contacte que comprenen més de 44 anys de carrera professional desenvolupats entre 1954 i 1998. Els seus continguts passaran a consulta pública en els propers mesos. Estarem alerta.

http://www.flickr.com/photos/arxiu-macba/sets/72157626024286022/

Els fons fotogràfics de la Biblioteca de Catalunya a Pinterest

Gràcies a una col·laboració amb Europeana, la biblioteca digital europea, podem gaudir dels fons fotogràfics de la Biblioteca de Catalunya a la xarxa social Pinterest. Són un recull de fotografies de la Barcelona de principis del segle XX realitzades per Josep Salvany i Blanch i Josep Mompou en el periode de 1913-1926.

http://pinterest.com/europeana/barcelona-of-the-past-by-the-biblioteca-de-catalun/